Compartim amb vosaltres algunes de les imatges fetes pels companys que fan l’activitat de senderisme. Aquesta activitat, una iniciativa del servei d’oci, es du a terme des de fa 2 anys i ha tengut una boníssima acollida. Tots els participans destaquen com a punts forts el contacte amb la natura, el companyerisme, el bon ambient del grup, l’amistat, el treball en equip, l’activitat física i la motivació.
A continuació, compartim l’article del nostre company, Llorenç Pol.
L’excursionisme com escola de vida
Duc fent excursionisme des que tenc ús de raó. Aquesta pràctica, m’ha aportat innombrables moments de felicitat.
A mesura que me feia gran he arribat a la conclusió que l’excursionisme no és un esport, és quelcom que s’assembla més a una experiència vital, o, com jo anomeno, una escola de vida.
Enguany he tengut la gran sort, impagable, diria jo, de sortir d’excursió amb un nou grup d’amics. A diferència de la resta de grups de la meva vida, aquest grup me necessitava com a guia i semblava, a priori, que poca cosa aprendria en temes d’excursionisme. Cregut de mi!
Probablement he aprés més que mai. Es veritat que no m’han ensenyat cap nou recorregut, ni he pogut consultar amb ells el noms de les plantes o dels animals que no coneixia. Ni tan sols hem pogut discutir de la toponímia de les principals fites que assolíem o podíem copsar. Però de la vida he aprés, gràcies a ells, més, molt més del que creia.
He recordat la importància dels objectius compartits i de les persones, o de les persones i dels objectius. He recordat que un col·lectiu existeix en tant pot establir objectius conjuntament i després assolir-los tots a la vegada.
Si per arribar-hi hem d’ajustar els ritmes personals, o esperar i tenir paciència amb els que venen més en darrera, doncs s’ha de fer, perquè del que es tracta és d’arribar a la fi tot junts.
I d’objectius n’hi ha de moltes menes, no sols els de distància o els de temps, també fer amics, millorar els aspectes físics i psíquics. I de més prosaics i humils: com vestir-nos, com menjar, com beure, com descansar, com enfrontar-se amb el fred i el calor, i la pluja i el vent…
He confirmat, una vegada més, que les persones som molt diferents, perquè tenim potencialitats ben distintes, desconegudes, immesurables.
I precisament són aquestes diferències que donen sentit al grup. Moltes vegades necessitem a la persones amb sentit de l’humor, d’altres a les amables, d’altres a les generoses i agraïdes, d’altres a les tranquil·les. Tots ens ajuden, a la seva manera i en diferents moments.
I necessitem de la sensibilitat, sobre tot de la sensibilitat.
He descobert que les persones amb més mancances són capaces d’intuir i preveure quan els altres necessitaran ajut. I encara més, donar aquest ajut amb la màxima solidaritat. No vos podeu imaginar quan moments de generositat he arribat a veure.
He comprovat que la inclusió no passa necessàriament per estar i per fer amb aquells que són diferents a noltros. Tenim dret i volem triar els companys de viatge sense pensar amb cap integració. Tal volta, simplement es tracta de compartir objectius, temps i espais amb la resta de ciutadans. He vist com d’orgullosos se sentien el meus companys quan compartíem cim amb els aspirants a esportistes d’elit, equipats quasi d’herois. Darrera dels ulls dels meus companys s’intuïa el pensament: «Tu ets un super-muntanyenc, però jo també som aquí».
Així, és: d’una altra manera també hi hem arribat. I som més forts i més àgils, i sabem mirar i escoltar, i olorar, i gaudir del paisatge, i riure i estar callats i tantes i tantes coses.
I hem aprés que ser feliços no és l’objectiu, és la conseqüència. Hem vist que és molt bonic proposar-se reptes i després fer el possible per assolir-los. I en el camí, per dur i difícil que sigui, intentar trobar la felicitat.
Penseu, després d’aquestes reflexions, que l’excursionisme és una simple activitat física? Jo penso que no. Que tot el que hem aprés junts ens fa millors i ens prepara, sobretot, per a viure.
Per tot això, aquests mesos han passat a formar part de la meva memòria vital. Gràcies per l’oportunitat.
Llorenç Pol és responsable del departament ambiental d’Amadip Esment Fundació.